dissabte, 14 de juliol del 2012

Quin problema té la cultura al nostre país?

Avui, quan tornava amb el cotxe d’un centre comercial ple fins a dalt per culpa de, o gràcies a,  les rebaixes, a la ràdio (Via Lliure de RAC1) parlaven de l’increment de l’IVA del 8% al 21% en les entrades dels espectacles. Especifico en les entrades perquè els espectacles, si més no la majoria, ja tributen, encara, el 18%.

Conscients que això és un greuge per a la cultura del nostre país, la conductora del programa, la Marta Cailà, ha iniciat una ronda de trucades a gent d'aquest àmbit per conèixer la seva opinió. Fins on he pogut sentir, tots els personatges entrevistats (no entendré mai perquè quan es parla precisament de cultura sempre s’ha d’entrevistar el Sr. Gerard Quintana) han coincidit que aquesta pujada significarà el tancament de moltes empreses culturals del país per culpa d’uns augments de preus en les entrades que el públic, i més ara que estem en crisi, no podrà assumir.

Segurament que és veritat. Però també és veritat, i no ho he sentit dir a ningú, almenys durant l’estona que he pogut escoltar el programa, que el gran problema de la cultura en aquest país no és ni ha sigut mai el preu de les entrades. El gran problema és que la gent no valora la cultura. Si aquesta no és apreciada pel públic, aquest mai no pagarà per consumir-la, estigui gravada amb un 8%, un 10%, o un 21%. Molts dels que ara es queixen han estat vivint gràcies a les ajudes i les subvencions a produccions i programacions que els qui ens han governat fins al dia d’avui han donat a aquestes empreses que ara es planyen: si haguessin depès només del públic, faria temps que ja haurien desaparegut.

Si a tot això hi sumem que per culpa de la bonança econòmica molts ajuntaments varen decidir oferir gratuïtament la cultura al públic –sobretot en festes majors, que també formen part de la nostra cultura–, amb la intenció de guanyar fàcilment uns quants vots, ens trobarem en la situació actual. Tenim, doncs, un públic no culte –per no dir inculte, que sona massa fort–, que no aprecia la cultura i desacostumat a pagar per aquesta pel que ja he esmentat abans i, també, per culpa de les descàrregues il·legals de música i llibres. Ni que les entrades no tributessin IVA, el públic del nostre país no pagaria per la cultura.

Com sempre he defensat, la solució al problema cultural del nostre país passa per culturitzar el públic des de la infància, procurant que els nens i nenes del nostre país creixin en un ambient familiar i escolar culturalment ric i que per a aquests la cultura sigui una necessitat. Si ho aconseguim, estic segur que el debat serà ben diferent.

Articles relacionats: