Fa uns dies, en el
telenotícies de TV3, anunciaven que la gendarmeria francesa havia aconseguit
detenir dos presumptes membres de la branca militar d’ETA. L’endemà, aquest fet
va motivar una conversa al programa Matins de TV3 en què es discutia sobre si el govern
espanyol havia de negociar-ne el desmantellament amb aquesta banda terrorista.
Una negociació
implica forçosament un benefici per a totes les parts que negocien. I la meva
pregunta és: quins beneficis podrien aconseguir els terroristes? La resposta és
molt senzilla. En primer lloc, el benefici personal (reducció de condemnes,
acostament de presos, etcètera). I, en segon lloc, beneficis pel que fa al país
(més autogovern, un millor règim fiscal o, fins i tot, la independència pel
País Basc).
En el primer dels
casos, quant a aquells beneficis d’índole personal, no sé fins a quin punt és
just asseure’s a negociar res i no seria més convenient aplicar la dita de “qui
la fa la paga”. El que sí que sé és que en una negociació per obtenir més
beneficis per al país, el govern espanyol no pot cedir ni un
mil·límetre, perquè si ho fes estaria acceptant que la pràctica del terrorisme
és la millor eina per aconseguir una millora de Catalunya com a país.