dissabte, 2 de juny de 2012

Què s'ha de negociar?


Fa uns dies, en el telenotícies de TV3, anunciaven que la gendarmeria francesa havia aconseguit detenir dos presumptes membres de la branca militar d’ETA. L’endemà, aquest fet va motivar una conversa al programa Matins de TV3 en què es discutia sobre si el govern espanyol havia de negociar-ne el desmantellament amb aquesta banda terrorista.

Una negociació implica forçosament un benefici per a totes les parts que negocien. I la meva pregunta és: quins beneficis podrien aconseguir els terroristes? La resposta és molt senzilla. En primer lloc, el benefici personal (reducció de condemnes, acostament de presos, etcètera). I, en segon lloc, beneficis pel que fa al país (més autogovern, un millor règim fiscal o, fins i tot, la independència pel País Basc).

En el primer dels casos, quant a aquells beneficis d’índole personal, no sé fins a quin punt és just asseure’s a negociar res i no seria més convenient aplicar la dita de “qui la fa la paga”. El que sí que sé és que en una negociació per obtenir més beneficis  per al  país, el govern espanyol no pot cedir ni un mil·límetre, perquè si ho fes estaria acceptant que la pràctica del terrorisme és la millor eina per aconseguir una millora de Catalunya com a país.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada