dimecres, 13 de novembre del 2013

Responsabilitat o aprofitament social empresarial?

Com alguns de vosaltres ja deveu saber –perquè ho vaig escampant a tort i a dret–, fa poc vaig iniciar els meus estudis de màrqueting i ITM a la UOC. És una sort poder gaudir de l'oportunitat de compaginar la feina amb una tasca com aquesta i que, a més, aquelles persones qui resulten agreujades ja que els restem temps –va per tu Rocío–, et donin suport perquè son conscients que per a mi aquests estudis són importants.

Una de les coses que més em fa fruir és l'assimilació de nous conceptes i la possibilitat discutir-los i debatre'ls amb aquell punt de provocació que, segons aquells qui em coneixen bé, tant em caracteritza.

Fa pocs dies, els apunts de l'assignatura "Introducció a l'empresa" ens avocaven al concepte de responsabilitat social corporativa o empresarial. Un concepte que, sense cap mena de dubte, està de moda i que, la pressió a la què estan sotmeses les empreses perquè la incloguin dins la seva missió, augmenta exponencialment.

Tenim unes administracions que recomanen i aconsellen, –tal com van fer amb l’emprenedoria i destacant-ne els beneficis econòmics–, que la responsabilitat social es fusioni dins el moll de l’os de totes les empreses: petites, grans i mitjanes. I no ens ha d’estranyar. Quan les polítiques econòmiques han fallat estrepitosament, fins al punt que ens han dut a una greu crisi, aquestes mateixes administracions han implorat, per no dir imposat, l’emprenedoria com a resultat a bona part dels problemes. O sigui, que han buscat una solució externa a les atribucions que els pertoquen per resoldre allò que, ells mateixos –això sí, amb el suport d'una societat híper capitalista que, en bona mesura, ara no vol reconèixer la seva part de culpa–, no han sigut capaços de controlar. Ara, desgraciadament, cada dia descobreixes més emprenedors que, amb la finalitat de dur a terme llurs projectes i empesos per aquesta moda emprenedora, han davallat pel precipici i fins hi tot han perdut els pocs estalvis dels que disposaven i la capitalització d’un atur que els havia d’assegurar cert grau de tranquil·litat durant un temps. Així, doncs, si aquesta vegada les administracions es proposen que les empreses siguin responsables socialment –tinguin o no com a finalitat aportar solucions a una altra crisi, aquest cop social i derivada de l’econòmica–, així serà i, senyores i senyors, la maquinària propagandista, encarada a aquesta responsabilitat, ja està en marxa. Això farà que els pocs grups socials que no estiguin convençuts dels avantatges socials, ambientals i econòmics que comporta que les empreses siguin socialment responsables, que no negaré que hi siguin, acabaran percebent tants imputs en favor d’aquesta que tota la societat, absolutament, estarà convençuda de les seves excelses virtuts i, quan això ocorri, la voluntarietat de què tothom parla a l’hora d’aplicar la responsabilitat social passarà a ser una obligatorietat, perquè, contràriament, aquelles empreses que siguin prou rebels com per no tenir-la en compte es veuran marginades; en primer lloc, per les administracions, i en segon lloc, per la societat, cosa que representarà una pèrdua de beneficis que fàcilment les pot fer desaparèixer.

Fins aquí, segurament molts pensareu que estic fent apologia sobre la no responsabilitat social d’unes empreses que es deuen a la societat perquè viuen o sobreviuen gracies a aquesta i que, com a conseqüència, han de ser-ne socialment responsables. Però jo em pregunto: no comporta prou responsabilitat social el pagament d’un 35% d’impostos sobre els beneficis? No repercuteixen aquests diners a la societat? No deu ser que les administracions són incapaces de trobar respostes a la greu crisi social i que, una altra vegada, busquen solucions fora de les seves responsabilitats?

Finalment, i per anar acabant, el que més gràcia em fa és el nom: Responsabilitat Social Corporativa o Empresarial. A veure, anem a pams i intentem exposar alguns exemples a la vegada que us animo a escollir la opció que considereu certa.

Exemple 1:
a) Una empresa contracta uns presos per a realitzar tasques productives amb la finalitat d’ajudar-los a reincorporar-se a la societat i buscar-los una sortida laboral un cop ho aconsegueixin.

b) Una empresa contracta uns presos perquè s’estalvia costos en el procés productiu respecte si contracta treballadors habituals i obté, d’aquesta manera, un avantatge competitiu en el mercat.

Exemple 2:
a) Una empresa contracta tres persones minusvàlides perquè pensa que, d’aquesta manera, ajuda al seu desenvolupament i a la seva independència dins la societat.

b) Una empresa contracta tres persones minusvàlides perquè la feina que s’ha de desenvolupar la poden dur a terme perfectament i, a més, obtindrà certs avantatges fiscals que l’ajudaran a maximitzar el benefici.

Exemple 3:
a) Una empresa, que constantment aboca residus al mar es dedica a pagar la reforestació de zones cremades perquè al seu gerent se li encongeix el cor quan veu l’efecte devastador del foc.

b) Una empresa que constantment aboca residus al mar es dedica a pagar la reforestació de zones cremades perquè el seu director de màrqueting pensa que, mentre la gent sigui conscient que reforesten boscos, no veuran que per un altra banda  contaminen.

Exemple 4:
a) Una central nuclear es dedica a patrocinar les festes del poble on està situada perquè el seu gerent és un català de la ceba i li interessa promocionar la cultura popular catalana.

b) Una central nuclear es dedica a patrocinar les festes del poble on està situada perquè el seu gerent veu que així manté unes quantes boques callades i li importa un rave la cultura catalana.

I doncs, perquè cony en diguem Responsabilitat Social Empresarial o Corporativa a quelcom que el 99% aplica per obtenir un millor rendiment? No seria més escaient dir-ne Aprofitament Social Corporatiu? O, si no voleu ser provocadors, màrqueting pur i dur?

1 comentari: