dilluns, 6 d’agost de 2012

Nostàlgia d'un temps passat


Quan vaig començar en el negoci del món de l’espectacle, tot era molt diferent. Llavors, per les festes majors dels pobles i ciutats de Catalunya, es muntaven aquells típics envelats de llauna que retrunyien cada cop que el volum dels altaveus de les orquestres sobrepassava els nivells habituals. Mil pessetes, com a màxim, eren les que et donaven dret a poder gaudir de les orquestres i conjunts que hi actuaven. A vegades, fins i tot, podies fruir de dues orquestres que alternaven les actuacions amb dos passis cadascuna. Amb aquests diners, ingressats a la taquilla, les comissions de festes pagaven els artistes. Un cop dins, recordo perfectament com eren aquests envelats. Parquet de fusta, escenari de taulons, estructures de ferro i uns “palcos” amb sis cadires de fusta i una taula que els veïns del poble llogaven per poder gaudir, amb més calma que ningú (si no és que et tocaven els de davant dels altaveus), dels espectacles. Llavors, les mateixes comissions de festes aprofitaven aquests diners per pagar l’envelador. Tot plegat era bastant rudimentari però efectiu. Sobretot si tenim en compte que també hi havia una barra on se servien les begudes i que, amb els diners que s’hi ingressaven, feien que la festa encara donés prou benefici perquè la gent de les comissions de festes poguessin gaudir d’un bon sopar a l’any.

Tot plegat em provoca molta nostàlgia. Sobretot, el fet que els artistes se n’anessin de la població amb els diners a la butxaca. Vaja, ben igual que ara...

Probablement han canviat moltes coses de llavors ençà. Però crec que no m’equivoco si dic que hi ha dues raons principals que ens han portat a l’actual situació. En primer lloc, la desaparició del voluntarisme de totes les associacions de veïns, comissions de festes i altres col·lectius que, durant tot l’any i especialment durant el període de festa major, treballaven per assegurar-se els recursos econòmics que abans recordava; i, en segon lloc, un afany de populisme per part d’alguns polítics que van haver d’assumir obligatòriament l’organització de les festes majors i que, en època de bonança i amb ganes de guanyar-se fàcilment alguns vots, decidiren que els espectacles que s’esdevenien durant les festes majors fossin gratuïts.

Heus ací el resultat. 

1 comentari:

  1. Ben veritat, fins hi tot recordo haver llogat un envelat de veles per fer-hi el ball de cap d'any... per Carnaval ja fou substituït per un de "plàstic" molt modern. Això si, amb les llotges de fusta ....

    L'iniciativa associativa i privada feia rendibles la majoria de festes, no totes, ja que hi havia moments que també s'estirava mes el braç que la màniga.

    Ben trobada aquesta entrada !!!!

    ResponElimina